L'any passat, quan treballava amb els PI's de l'escola (pràcticum I) se'm va oferir la possibilitat de treballar amb l'equip d'infantil per a potenciar un canvi metodològic.
A principis d'aquest any al iniciar la preparació d'aquest pràcticum la tutora va canviar d'idea i van decidir que em centraria en l'atenció a les necessitats dels infants ja que, l'equip d'infantil havia de fer una formació externa sobre metodologies.
Després de veure la relació que hi ha entre gabinet i professorat i dels esforços que m'ha costat no posicionar-me a cap de les bandes, agraeixo profundament aquest canvi. En moltes situacions m'he trobat entre l'espasa i la paret per tonteries que s'exageren per les dues bandes.
Des del gabinet es queixen de la metodologia utilitzada sobre tot a p3. Realment és cert que la fitxa diària que fan és molt conceptual i poc experimental però, si són fitxes comercialitzades per editorials prestigioses amb un gran equip psicopedagog darrera.... molt desencaminades no deuen estar no?
Pel que fa a les rutines diàries (tampoc es salven de ser criticades pel gabinet) no les vec tant desencaminades.
de 9 a 10 els alumnes passen llista. L'alumne protagonista de la setmana (el que ajuda a la mestra i s'emporta la mascota) passa llista per ordre de colors. S'asseuen tots a la catifa i van sortint a enganxar la seva fotografia a un pòster on es veu el dibuix de l'escola. La mestra escriu el nom del dia de la setmana i ells busquen l'etiqueta on apareix el nom. Repassen les lletres, els números i les tasques que han de fer durant el dia. Tot i que és una activitat difícil, els ajuda a saber els noms dels companys i a ser responsables. No sel's demana que escriguin ells, sinò que reconeguin grafíes.
de 10 a 10:30 fan la fitxa del dia. la mestra l'explica i la van realitzant poc a poc
de 10:30 a 11:15 esmorzen tots junts. aquesta és l'única hora en que hi ha un reforç (la cuinera de l'escola) que les ajuda a que tots els nens mengin. M'ha sorprès molt veure que a p3 (nens de 2 a 3 anyets) hi ha nens que encara no havien menjat res sòlid mai!! hem trobat 5 casos de nens que no havien menjat mai un entrepanet (o similar) i 2 casos de nens que directament no menjaven sòlids, només purés i papilles.
a partir de les 11:15 i fins les 12:15 tenen joc lliure (o acaben fitxes sinó les han acabades). a les 12:15 comencen a recollir per anar a la classe i preparar-se per marxar.
Realment de les 4 hores que fan al matí, tant la primera (per l'entrada) com la última (per la sortida) es perden quasi per complet. I, el més sorprenent de tot. Tot i sabent que aquestes hores es perden i no es poden aprofitar, son les hores designades pel centre per a que la psicopedagoga estigui amb ells!!!!!!!
A nivell de metodologia en general cal destacar que si que es veritat que les mestres moltes vegades alcen la veu i utilitzen expressions d'adult, però, tot i que es veritat que no hauria de ser així, em poso al seu lloc en la situació que tenen a l'aula i segurament ja hagués dimitit fa molt temps.
L'equip va preparar un treball transversal per racons de treball i joc simbòlic pero encara no s'ha pogut dur a terme per falta de recursos.
La realitat que viu ara mateix p3 és una mica caòtica. l'equip sap que es podria fer millor i que no arriben, però per falta de recursos s'ha de conformar en anar tirant del carro i intentar fer-ho el millor possible.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fase 3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fase 3. Mostrar tots els missatges
diumenge, 11 de desembre del 2011
observacions a nivell de centre
Durant les observacions a l'aula he detectat diversos punts interessants a tractar i treballar.
1. l'escola no disposa de plans d'actuació específics davant de casos molt comuns (com ara l'atenció a NESE, PI's a EI, inmersió lingüística..) tots els plans que existeixen es centren en primària i secundària.
2. s'ha suprimit el reforç que anys anterior hi havia a educació infantil (una psicopedagoga) per una persona que parla anglès. Aquesta persona els fa les descobertes relacionades amb els temes que treballen en anglès. actualment aquesta actuació es redueix a 15 minuts cada dos dies en que els nens juguen amb anglès.
3. Hi ha una manca de temps real que no permet que les tutores puguin seure a planificar la tasca que s'ha de fer.
4. A p3 les tasques que fan són massa conceptuals. S'ha deixat de banda la part més experimental i de joc dels infants. Fan massa fitxes que no entenen i que realitzen mitjançant el mimetisme (o amb els companys o amb les mestres).
5. L'equip de professors està molt unit i es recolza. Tot i que estan aïllades de la institució són un equip molt potent per què van totes a una.
6. Degut a la manca de recursos moltes actituds normals dels infants als 3 anys, son interpretades per els professors com un possible problema (per exemple el tartamudeig quan el petit alumne està sota pressió).
7. La quantitat d'alumnes amb NESE, diagnòstic o que acudeixen a Rella de forma habitual és molt elevat (estem parlant de 5 a 8 alumnes per classe). Una sola mestra amb 5 alumnes amb una problemàtica concreta i 22 més als que ha d'atendre és impossible que pugui garantir que tots els seus alumnes aconsegueixen els objectius d'etapa.
1. l'escola no disposa de plans d'actuació específics davant de casos molt comuns (com ara l'atenció a NESE, PI's a EI, inmersió lingüística..) tots els plans que existeixen es centren en primària i secundària.
2. s'ha suprimit el reforç que anys anterior hi havia a educació infantil (una psicopedagoga) per una persona que parla anglès. Aquesta persona els fa les descobertes relacionades amb els temes que treballen en anglès. actualment aquesta actuació es redueix a 15 minuts cada dos dies en que els nens juguen amb anglès.
3. Hi ha una manca de temps real que no permet que les tutores puguin seure a planificar la tasca que s'ha de fer.
4. A p3 les tasques que fan són massa conceptuals. S'ha deixat de banda la part més experimental i de joc dels infants. Fan massa fitxes que no entenen i que realitzen mitjançant el mimetisme (o amb els companys o amb les mestres).
5. L'equip de professors està molt unit i es recolza. Tot i que estan aïllades de la institució són un equip molt potent per què van totes a una.
6. Degut a la manca de recursos moltes actituds normals dels infants als 3 anys, son interpretades per els professors com un possible problema (per exemple el tartamudeig quan el petit alumne està sota pressió).
7. La quantitat d'alumnes amb NESE, diagnòstic o que acudeixen a Rella de forma habitual és molt elevat (estem parlant de 5 a 8 alumnes per classe). Una sola mestra amb 5 alumnes amb una problemàtica concreta i 22 més als que ha d'atendre és impossible que pugui garantir que tots els seus alumnes aconsegueixen els objectius d'etapa.
fase 3: observació de l'aula
L'observació de l'aula és una de les fases en les que més temps he invertit (casi un 45% de les sessions). cal destacar que tot i estar en la fase d'observació també he interactuat amb els alumnes i he participat activament a les classes fent el reforç als nens amb NESE.
per a fer les observacions he fet servir la graella d'observació que vaig presentar al blog fa uns dies, que a l'hora, és la mateixa graella que farem servir més endavant per a realitzar un protocol d'atenció a la diversitat.
per a fer les observacions he fet servir la graella d'observació que vaig presentar al blog fa uns dies, que a l'hora, és la mateixa graella que farem servir més endavant per a realitzar un protocol d'atenció a la diversitat.
Fase 3: Observació de l’aula | |
Temporalització | 30 hores presencials |
Objectius | - Conèixer la realitat educativa de les diferents aules - Conèixer les sessions grupals/individuals de reforç - Veure a les mestres en el seu dia a dia - Detectar les mancances i necessitats de les mestres i la classe - Familiaritzar-se amb mestres i alumnes |
Participants | Alumna en pràctiques, mestres d’EI i alumnes |
Destinataris | Alumna en pràctiques |
Tasques i activitats | |
- Observar la dinàmica de l’aula - Observació a totes les aules (o almenys a una per cada curs) - Observació de la dinàmica de les sessions de la psicologia | |
Instruments per a obtenir informació | |
- Reunió amb el professorat (intercanvi d’opinions) - Creació d’una entrevista per al professorat - Creació d’una graella d’observació | |
Indicadors d’avaluació | |
No hi ha avaluació d’aquesta fase, ja que té un objectiu informatiu. | |
timming final
Fase1: Primer contacte amb l’escola
| Planning de tasques | Hores | timming |
| - Repassar els documents institucionals (centrats sobretot en EI) - Parlar amb la coordinadora de EI sobre el projecte que es durà a terme - Verificar (i assistir si es pot) a la formació que s’ha demanat per a les mestres al departament d’ensenyament | 5-10h P | Dj 20 octubre 4h Dv 21 octubre 4h |
Fase 2: Recerca teórica
| Planning de tasques | Hores | timming |
| - Analitzar diferents metodologies inclusives a l’educació infantil - Buscar referents teòrics actualitzats | 10h NP | Octubre |
Fase 3: Observacions de l’aula
| Planning de tasques | Hores | timming |
| - Creació d’una graella d¡’observació - Observació a totes les aules | 30h P | Dj 27 octubre 4h Dv 28 octubre 4h Dj 3 novembre 4h Dv 4 novembre 4h Dm 8 novembre 4h Dj 10 novembre 3h Dv 11 novembre 3h Dll 14 novembre 2h Dm 15 novembre 4h |
Fase 4: Anàlisi de les sessions
| Planning de tasques | Hores | timming |
| - Anàlisi de les sessions de forma individual - Posada en comú de l’anàlisi amb la tutora - Posada en comú de l’anàlisi amb els mestres | 30-40h P | Dv 18 novembre 4h dm 13 decembre 4h |
Fase 5: Estada a l’aula
| Planning de tasques | Hores | timming |
| Ajudar a les mestres de l’aula Participar de forma activa en els plans específics dels alumnes Afavorir el treball del grup classe integrant als infants amb algun tipus de problema Participar de les sessions individuals i grupals dels grups de reforç | 4h P | Dll 21 novembre 4h dj 24 novembre 3h dll 28 novembre 3h dj 1 decembre 4h dv 2 decembre 4h dll 12 decembre 4h dv 16 decembre 4h |
divendres, 2 de desembre del 2011
eines d'observació
Després de parlar amb la tutora de pràctiques hem pensat en dissenyar una graella d'observació. Tot i que ja hi ha graelles a l'escola, les existents són molt tècniques i les fa servir el gabinet de psicopedagogia. La idea és crear un recurs útil per a les mestres i que gaudeixin fent-lo servir.
Les escales son una bona eina d’observació ja que ens permeten recollir, estudiar i sintetitzar informació bàsica dels infants. Cal anar més enllà i intentar utilitzar les eines adequades a cada edat, circumstancia, a cada estudi... cada eina es diferent i ens ajudarà a recopilar informació d’una manera concreta. És important, si s’utilitzen eines existents, fer adaptacions al context, tant lingüístic com social, per tal que aquestes siguin vàlides i fiables, ja que cada entorn social valora aspectes diferents en el desenvolupament dels seus infants i els ítems de les escales han de ser un reflex de la societat on es realitza lestudi.
Escales ja existents que ens poden ajudar a observar als infants són la Brunet-Leize i la Home. A l’escola utilitzen la bateria Batelle per als més petits.
A continuació us comento com he creat la graella d’observació.
Context de realització de l’escala: L’eina que proposem és una eina pensada per a infants de 4 i 5 anys que es trobin escolaritzats al segon cicle d’educació infantil. Volem treballar la maduresa social dels infants a partir d’una observació que es durà a terme en hores d’escola (dins i fora de l’aula). En aquesta observació queden excloses actituds i accions que es duguin a terme fora de l’entorn escolar.
Ítems: Per a poder observar la maduresa social partim de 10 ítems diferents que exerceixen d’indicadors de maduresa. Els ítems i els motius triats son els següents: desenvolupament del jo, ús del llenguatge, comunicació amb els altres, percepció i atenció, relació amb els adults, relació amb els iguals, estones de joc i intercanvi, problemes lògics, interrelació amb el context i per acabar adaptació al context. No tots els ítems triats responen directament a ítems que ens permeten valorar la maduresa social de l’infant, n’hi ha alguns que considerem bàsics i rellevants per a valorar la maduresa (com per exemple l’ús de la comunicació o la manera en com l’infant es relaciona) i per això els hem afegit.
Funcionament de l’escala: Per a treballar cada un dels ítems s’han triat unes frases que deurien aparèixer en l’observació que fem de l’infant (en aquest aspecte ens hem inspirat en l’escala Brunet) de manera que la puntuació 4 seria totalment d’acord (s’observa la conducta especificada i la realitza correctament) i la puntuació 1 totalment en desacord (no observem aquesta conducta). El fet de puntuar del 1 al 4 no indica que necessàriament el 4 respongui a una observació positiva i l’1 negativa. Els números no serveixen per a avaluar allò que observem sinó per apuntar en quin grau apareix la conducta en l’infant. També hem afegit un apartat d’observacions i comentaris tal i com trobem a l’escala Home ja que és important poder matisar les observacions o anotar conductes interessants. A l’eina també apareix una primera part de contextualització de l’observació.
Personal que pot passar la graella: la graella està pensada per a observar les conductes externes de l’infant, per tant la podria passar qualsevol persona que es trobi a l’aula, preferiblement la mestra o tutora de referència de l’infant ja que podria discriminar accions que es succeeixen de forma esporàdica de les que son habituals i freqüents en l’infant. De cara a valorar la informació que podem extreure d’ella caldria que es fes conjuntament entre la persona que ha dut a terme l’observació i el psicopedagog del centre.
Observació a educació infantil
Data de l’observació:
Persona que observa:
Nom del nen:
Temps que porta escolaritzat:
Edat: Tipologia d’escola:
| | Ítem a observar | 1 | 2 | 3 | 4 | Comentaris |
| Desenvolupament del jo | Coneix les parts del seu cos | | | | | |
| Parla d’ell mateix en tercera persona | | | | | | |
| Realitza accions de gènere tipificades per la societat que l’envolta | | | | | | |
| Us del llenguatge | Pronúncia correctament els fonemes de la llengua parlada | | | | | |
| Utilitza frases complexes en el seu discurs | | | | | | |
| Es capaç d’explicar de manera ordenada el que ha fet a l’escola | | | | | | |
| Comunicació amb els altres | Es comunica amb els seus companys de classe | | | | | |
| Es comunica amb l’adult | | | | | | |
| Es comunica amb persones desconegudes | | | | | | |
| Percepció i atenció | Es capaç d’escoltar un conte sencer sense interrupcions | | | | | |
| És capaç de realitzar una tasca sense more’s del seu lloc | | | | | | |
| Sap el nom de tots els nens de la seva classe | | | | | | |
| Relació amb els adults | L’adult és un referent per a ell | | | | | |
| Fa cas del que diu l’adult (independentment de quin adult sigui) | | | | | | |
| Els pares son un referent clar | | | | | | |
| Relació amb els iguals | Té una relació autoritària amb els altres | | | | | |
| Es relaciona passivament amb els altres | | | | | | |
| Busca la relació amb els altres (no s’aïlla) | | | | | | |
| Estones de joc i intercanvi | Sap participar d’una conversa, respectant els torns de paraula | | | | | |
| Participa en grup a les estones de joc | | | | | | |
| Utilitza el joc simbòlic | | | | | | |
| Problemes lògics | Es capaç de trobar diferents solucions a un mateix problema | | | | | |
| Resol amb facilitat problemes comuns | | | | | | |
| mostra terrors irracionals | | | | | | |
| Interrelació amb el context | És independent en les tasques més habituals | | | | | |
| Necessita supervisió constant | | | | | | |
| Sap diferenciar clarament el que es pot fer a casa i a l’escola | | | | | | |
| Adaptació al context | No accepta canvis en les accions quotidianes | | | | | |
| S’adapta a una situació nova | | | | | | |
| Es fa responsable de les tasques que se li assignen | | | | | |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)