Després de parlar amb la tutora de pràctiques hem pensat en dissenyar una graella d'observació. Tot i que ja hi ha graelles a l'escola, les existents són molt tècniques i les fa servir el gabinet de psicopedagogia. La idea és crear un recurs útil per a les mestres i que gaudeixin fent-lo servir.
Les escales son una bona eina d’observació ja que ens permeten recollir, estudiar i sintetitzar informació bàsica dels infants. Cal anar més enllà i intentar utilitzar les eines adequades a cada edat, circumstancia, a cada estudi... cada eina es diferent i ens ajudarà a recopilar informació d’una manera concreta. És important, si s’utilitzen eines existents, fer adaptacions al context, tant lingüístic com social, per tal que aquestes siguin vàlides i fiables, ja que cada entorn social valora aspectes diferents en el desenvolupament dels seus infants i els ítems de les escales han de ser un reflex de la societat on es realitza lestudi.
Escales ja existents que ens poden ajudar a observar als infants són la Brunet-Leize i la Home. A l’escola utilitzen la bateria Batelle per als més petits.
A continuació us comento com he creat la graella d’observació.
Context de realització de l’escala: L’eina que proposem és una eina pensada per a infants de 4 i 5 anys que es trobin escolaritzats al segon cicle d’educació infantil. Volem treballar la maduresa social dels infants a partir d’una observació que es durà a terme en hores d’escola (dins i fora de l’aula). En aquesta observació queden excloses actituds i accions que es duguin a terme fora de l’entorn escolar.
Ítems: Per a poder observar la maduresa social partim de 10 ítems diferents que exerceixen d’indicadors de maduresa. Els ítems i els motius triats son els següents: desenvolupament del jo, ús del llenguatge, comunicació amb els altres, percepció i atenció, relació amb els adults, relació amb els iguals, estones de joc i intercanvi, problemes lògics, interrelació amb el context i per acabar adaptació al context. No tots els ítems triats responen directament a ítems que ens permeten valorar la maduresa social de l’infant, n’hi ha alguns que considerem bàsics i rellevants per a valorar la maduresa (com per exemple l’ús de la comunicació o la manera en com l’infant es relaciona) i per això els hem afegit.
Funcionament de l’escala: Per a treballar cada un dels ítems s’han triat unes frases que deurien aparèixer en l’observació que fem de l’infant (en aquest aspecte ens hem inspirat en l’escala Brunet) de manera que la puntuació 4 seria totalment d’acord (s’observa la conducta especificada i la realitza correctament) i la puntuació 1 totalment en desacord (no observem aquesta conducta). El fet de puntuar del 1 al 4 no indica que necessàriament el 4 respongui a una observació positiva i l’1 negativa. Els números no serveixen per a avaluar allò que observem sinó per apuntar en quin grau apareix la conducta en l’infant. També hem afegit un apartat d’observacions i comentaris tal i com trobem a l’escala Home ja que és important poder matisar les observacions o anotar conductes interessants. A l’eina també apareix una primera part de contextualització de l’observació.
Personal que pot passar la graella: la graella està pensada per a observar les conductes externes de l’infant, per tant la podria passar qualsevol persona que es trobi a l’aula, preferiblement la mestra o tutora de referència de l’infant ja que podria discriminar accions que es succeeixen de forma esporàdica de les que son habituals i freqüents en l’infant. De cara a valorar la informació que podem extreure d’ella caldria que es fes conjuntament entre la persona que ha dut a terme l’observació i el psicopedagog del centre.
Observació a educació infantil
Data de l’observació:
Persona que observa:
Nom del nen:
Temps que porta escolaritzat:
Edat: Tipologia d’escola:
|
| Ítem a observar | 1 | 2 | 3 | 4 | Comentaris |
| Desenvolupament del jo | Coneix les parts del seu cos |
|
|
|
|
|
| Parla d’ell mateix en tercera persona |
|
|
|
|
|
| Realitza accions de gènere tipificades per la societat que l’envolta |
|
|
|
|
|
| Us del llenguatge | Pronúncia correctament els fonemes de la llengua parlada |
|
|
|
|
|
| Utilitza frases complexes en el seu discurs |
|
|
|
|
|
| Es capaç d’explicar de manera ordenada el que ha fet a l’escola |
|
|
|
|
|
| Comunicació amb els altres | Es comunica amb els seus companys de classe |
|
|
|
|
|
| Es comunica amb l’adult |
|
|
|
|
|
| Es comunica amb persones desconegudes |
|
|
|
|
|
| Percepció i atenció | Es capaç d’escoltar un conte sencer sense interrupcions |
|
|
|
|
|
| És capaç de realitzar una tasca sense more’s del seu lloc |
|
|
|
|
|
| Sap el nom de tots els nens de la seva classe |
|
|
|
|
|
| Relació amb els adults | L’adult és un referent per a ell |
|
|
|
|
|
| Fa cas del que diu l’adult (independentment de quin adult sigui) |
|
|
|
|
|
| Els pares son un referent clar |
|
|
|
|
|
| Relació amb els iguals | Té una relació autoritària amb els altres |
|
|
|
|
|
| Es relaciona passivament amb els altres |
|
|
|
|
|
| Busca la relació amb els altres (no s’aïlla) |
|
|
|
|
|
| Estones de joc i intercanvi | Sap participar d’una conversa, respectant els torns de paraula |
|
|
|
|
|
| Participa en grup a les estones de joc |
|
|
|
|
|
| Utilitza el joc simbòlic |
|
|
|
|
|
| Problemes lògics | Es capaç de trobar diferents solucions a un mateix problema |
|
|
|
|
|
| Resol amb facilitat problemes comuns |
|
|
|
|
|
| mostra terrors irracionals |
|
|
|
|
|
| Interrelació amb el context | És independent en les tasques més habituals |
|
|
|
|
|
| Necessita supervisió constant |
|
|
|
|
|
| Sap diferenciar clarament el que es pot fer a casa i a l’escola |
|
|
|
|
|
| Adaptació al context | No accepta canvis en les accions quotidianes |
|
|
|
|
|
| S’adapta a una situació nova |
|
|
|
|
|
| Es fa responsable de les tasques que se li assignen |
|
|
|
|
|
