anàlisi p3b

A la classe de p3 B trobem els següents casos significatius:

Dominic: repeteix paraules, ordres i moviments de forma contant. Normalment es mimetitza amb la mestra però també ho fa amb els companys. es posa les mans a la boca. Reconeix la seva fotografia i sap els noms dels companys, sap l'abecedari sencer, reconeix les grafies i sap contar fins a 19. No es capaç de mantenir l’atenció a la feina que fa, necessita motivació i reforç constant. es capaç de fer la feina perfectament (ja que sap realitzar totes les tasques) però si no estàs a sobre d'ell o s'evadeix per complet (començant a cantar, a contar o a emetre sons estranys) no es capaç de realitzar res. No respecta el silenci però es conscient de que ho fa malament i abaixa el volum. No havia menjat res sòlid fins l'arribada a l'escola. No respon a ordres generals ni al contacte físic ni visual. No sap que fer en el joc lliure, no busca la relació amb els companys més enllà de l'imitació. juga sol a tirar-se les coses i anar-les a buscar.

Ricardo:  actualment està derivat a rella i esta pendent d'un anàlisi neurològic. presenta molts trets característics dels nens amb síndrome de down. Les proves de Batelle que li vaig passar conjuntament amb la meva tutora el situen en una edat mental de 3 mesos. No controla els esfínters, no sap empassar, baveja constantment i no sap parlar. repeteix les frases i mitjançant la repetició constant es capaç de diferenciar conceptes que oblida ràpidament. reconeix imatges (bob esponja, mini, silla, mesa) però no sap fer-les servir en una frase. Es tira al terra constantment, no sap agafar el llapis. Pega intencionadament als companys (i a llocs on sap que fa mal). busca el contacte físic de la mestra. A nivell psicomotriu no sap saltar, córrer, caminar enrere i li costa molt aixecar-se tant del terra com de la cadira. Quan s'agobia es dona cops al cap amb el primer que vegi (cadira, taula, terra). no sap jugar.

Oriol: esta derivat a rella des del parvulari ja que presentava trets distintius de l'autisme. actualment esta descartada aquesta opció però segueix tenint problemes de concentració, atenció i sociabilització. Tot i que ha fet molts progressos li costa parlar amb els companys i té molta felicitat per desconnectar de la classe i començar a fer moviments repetitius de balanceig constant. Tot i que reacciona molt be a les ordres que dona la mestra es bloqueja sovint davant les tasques que li suposen un dilema o una contradicció amb tasques fetes anteriorment (per exemple, treballar les fitxes amb el concepte de petit i després les del concepte gran).

anàlisi p3a

A p3A tenim 3 casos significatius

p3A Miquel: és un nen que quasi no parla, no atén a ordres bàsiques i necessita suport constant. No és que no pugui fer les tasques assignades, creiem que te una falta d'autonomia brutal. Al principi  de trimestre ni tan sols s'aixecava quan cridaven el seu color. la mestra havia de dir explícitament el seu nom per a que s'aixequés i fes el que feien la resta de companys. Busca constantment a la mestra durant les tasques (sobretot visualment) i té una tendència molt gran a evadir-se de la classe. Parla molt fluixet (quan parla) i amb la mà sempre davant la boca, amb la qual cosa no se l’entén. Tot i que atén a les explicacions no acaba d'entendre el que se li demana (només reté una ordre simple). No busca el contacte amb els companys ni busca parella quan cal tot i que si algú busca el contacte amb ell no l'evita. No participa activament en jocs de joc compartit. Està derivat a Rella

p3A Iker: és el petit de dos bessons (l'altre està a l'altra aula). té una cama molt més petita que l'altra per problemes durant el naixement. Tot el que es motriu li costa però o realitza. No te problemes significatius de mobilitat ni de relació amb els companys (el seu germà és molt sociable i l’arrossega amb ell). Pel que fa a la psicomotricitat fina presenta problemes per agafar el llapis. sempre té les mans engarrotades, fent força amb els dits i a l'altura de la cara (posa les mans de forma molt similar als nens amb paràlisi celebrar) i es descol·loca habitualment els ossos amb moviments bruscos per tornar-se’ls  recol·locar després. Agafa el llapis tant amb la dreta com amb l'esquerra tot i que li resulta més fàcil amb la dreta. S'ha derivat a Rella i se l'han quedat. tot i que està fent progressos, no entén els conceptes bàsics com a dins, a fora ni les instruccions bàsiques per a fer les tasques escolars. Sovint necessita una adaptació integral amb les fitxes. Tot i que no està be comparar-lo amb el germà, les fitxes són tot un món si les compares.

p3A Aitor: no te autonomia, ni iniciativa ni necessitat de relacionar-se. No parla ni amb els companys ni amb la mestra i sempre està trist (menys a les classes de música que somriu de forma habitual). Necessita una supervisió constant i que la mestra li indiqui pas per pas que cal fer. Tot i que sap que pertany al grup de color blau no respon quan es crida al color blau. Quan li preguntes alguna cosa es queda de peu amb el cap baix i sense mirar directament a la cara de la persona que li parla. Està derivat a Rella per la parla. No es relaciona amb els companys, s'evadeix durant les estones de joc, tot i que si un company l'agafa per jugar li segueix el joc (sense parlar). De l'inici del trimestre a ara ha fet un canvi molt gran. tot i que segueix sense buscar el contacte visual quan parles amb ell parla i comença a fer les tasques sense necessitat que li diguis explícitament el seu nom.

observacions metodologiques

L'any passat, quan treballava amb els PI's de l'escola (pràcticum I) se'm va oferir la possibilitat de treballar amb l'equip d'infantil per a potenciar un canvi metodològic.

A principis d'aquest any al iniciar la preparació d'aquest pràcticum la tutora va canviar d'idea i van decidir que em centraria en l'atenció a les necessitats dels infants ja que, l'equip d'infantil havia de fer una formació externa sobre metodologies.

Després de veure la relació que hi ha entre gabinet i professorat i dels esforços que m'ha costat no posicionar-me a cap de les bandes, agraeixo profundament aquest canvi. En moltes situacions m'he trobat entre l'espasa i la paret per tonteries que s'exageren per les dues bandes.

Des del gabinet es queixen de la metodologia utilitzada sobre tot a p3. Realment és cert que la fitxa diària que fan és molt conceptual i poc experimental però, si són fitxes comercialitzades per editorials prestigioses amb un gran equip psicopedagog darrera.... molt desencaminades no deuen estar no?

Pel que fa a les rutines diàries (tampoc es salven de ser criticades pel gabinet) no les vec tant desencaminades.

de 9 a 10 els alumnes passen llista. L'alumne protagonista de la setmana (el que ajuda a la mestra i s'emporta la mascota) passa llista per ordre de colors. S'asseuen tots a la catifa i van sortint a enganxar la seva fotografia a un pòster on es veu el dibuix de l'escola. La mestra escriu el nom del dia de la setmana i ells busquen l'etiqueta on apareix el nom. Repassen les lletres, els números i les tasques que han de fer durant el dia.  Tot i que és una activitat difícil, els ajuda a saber els noms dels companys i a ser responsables. No sel's demana que escriguin ells, sinò que reconeguin grafíes.

de 10 a 10:30 fan la fitxa del dia. la mestra l'explica i la van realitzant poc a poc

de 10:30 a 11:15 esmorzen tots junts. aquesta és l'única hora en que hi ha un reforç (la cuinera de l'escola) que les ajuda a que tots els nens mengin. M'ha sorprès molt veure que a p3 (nens de 2 a 3 anyets) hi ha nens que encara no havien menjat res sòlid mai!! hem trobat 5 casos de nens que no havien menjat mai un entrepanet (o similar) i 2 casos de nens que directament no menjaven sòlids, només purés i papilles.

a partir de les 11:15 i fins les 12:15 tenen joc lliure (o acaben fitxes sinó les han acabades). a les 12:15 comencen a recollir per anar a la classe i preparar-se per marxar.

Realment de les 4 hores que fan al matí, tant la primera (per l'entrada) com la última (per la sortida) es perden quasi per complet.  I, el més sorprenent de tot. Tot i sabent que aquestes hores es perden i no es poden aprofitar, son les hores designades pel centre per a que la psicopedagoga estigui amb ells!!!!!!!

A nivell de metodologia en general cal destacar que si que es veritat que les mestres moltes vegades alcen la veu i utilitzen expressions d'adult, però, tot i que es veritat que no hauria de ser així, em poso al seu lloc en la situació que tenen a l'aula i segurament ja hagués dimitit fa molt temps.

L'equip va preparar un treball transversal per racons de treball i joc simbòlic pero encara no s'ha pogut dur a terme per falta de recursos.

La realitat que viu ara mateix p3 és una mica caòtica. l'equip sap que es podria fer millor i que no arriben, però per falta de recursos s'ha de conformar en anar tirant del carro i intentar fer-ho el millor possible.

fase 4: anàlisi

L'anàlisi de les sessions és molt important per a poder extreure idees sobre la realitat que hi ha a l'aula i com es pot aprofitar per generar situacions positives tant per l'alumnat, el professorat i el centre.

també és molt important analitzar la informació recollida sobre els alumnes per tal d'activar les mesures necessàries per atendre a les seves necessitats educatives.

Fase 4: anàlisi de les sessions
Temporalització	3 hores no presencials i 2 hores presencials amb la tutora de pràctiques
Objectius	-       Conèixer les virtuts i mancances de les dinàmiques de l’aula per a millorar-les -       Aprofundir en les millores que es podrien aplicar -       Crear un pla d’acció per a millorar l’atenció educativa precoç a les aules d’EI -       Conèixer els casos d’alumnat que està en tractament o sota algun tipus de pla específic per part de l’escola
Participants	Alumna en pràctiques i tutora del centre
Destinataris	Professorat i alumnes d’educació infantil
Tasques i activitats
-      Anàlisi de les sessions de forma individual -      Posada en comú de l’anàlisi amb la tutora -      Posada en comú de l’anàlisi amb els mestres
Instruments per a obtenir informació
No hi ha obtenció d’informació, aquesta fase és d’anàlisi
Indicadors d’avaluació
Coherència entre l’observació duta a terme i l’opinió de la tutora del centre

timming final

Fase1: Primer contacte amb l’escola

Planning de tasques	Hores	timming
-      Repassar els documents institucionals (centrats sobretot en EI) -      Parlar amb la coordinadora de EI sobre el projecte que es durà a terme -      Verificar (i assistir si es pot) a la formació que s’ha demanat per a les mestres al departament d’ensenyament	5-10h P	Dj 20 octubre 4h Dv 21 octubre 4h

Fase 2: Recerca teórica

Planning de tasques	Hores	timming
-      Analitzar diferents metodologies inclusives a l’educació infantil -      Buscar referents teòrics actualitzats	10h NP	Octubre

Fase 3: Observacions de l’aula

Planning de tasques	Hores	timming
-      Creació d’una graella d¡’observació -      Observació a totes les aules	30h P	Dj 27 octubre 4h Dv 28 octubre 4h Dj 3 novembre 4h Dv 4 novembre 4h Dm 8 novembre 4h Dj 10 novembre 3h Dv 11 novembre 3h Dll 14 novembre 2h Dm 15 novembre 4h

Fase 4: Anàlisi de les sessions

Planning de tasques	Hores	timming
-      Anàlisi de les sessions de forma individual -      Posada en comú de l’anàlisi amb la tutora -      Posada en comú de l’anàlisi amb els mestres	30-40h P	Dv 18 novembre 4h dm 13 decembre 4h

Fase 5: Estada a l’aula

Planning de tasques	Hores	timming
Ajudar a les mestres de l’aula Participar de forma activa en els plans específics dels alumnes Afavorir el treball del grup classe integrant als infants amb algun tipus de problema Participar de les sessions individuals i grupals dels grups de reforç	4h P	Dll 21 novembre 4h dj 24 novembre 3h dll 28 novembre 3h dj 1 decembre 4h dv 2 decembre 4h dll 12 decembre 4h dv 16 decembre 4h

                                         

eines d'observació

Després de parlar amb la tutora de pràctiques hem pensat en dissenyar una graella d'observació. Tot i que ja hi ha graelles a l'escola, les existents són molt tècniques i les fa servir el gabinet de psicopedagogia. La idea és crear un recurs útil per a les mestres i que gaudeixin fent-lo servir.

Les escales son una bona eina d’observació ja que ens permeten recollir, estudiar i sintetitzar informació bàsica dels infants. Cal anar més enllà i intentar utilitzar les eines adequades a cada edat, circumstancia, a cada estudi... cada eina es diferent i ens ajudarà a recopilar informació d’una manera concreta. És important, si s’utilitzen eines existents, fer adaptacions al context, tant lingüístic com social, per tal que aquestes siguin vàlides i fiables, ja que cada entorn social valora aspectes diferents en el desenvolupament dels seus infants i els ítems de les escales han de ser un reflex de la societat on es realitza lestudi.

Escales ja existents que ens poden ajudar a observar als infants són la Brunet-Leize i la Home. A l’escola utilitzen la bateria Batelle per als més petits.

A continuació us comento com he creat la graella d’observació.

Context de realització de l’escala: L’eina que proposem és una eina pensada per a infants de 4 i 5 anys que es trobin escolaritzats al segon cicle d’educació infantil. Volem treballar la maduresa social dels infants a partir d’una observació que es durà a terme en hores d’escola (dins i fora de l’aula). En aquesta observació queden excloses actituds i accions que es duguin a terme fora de l’entorn escolar.

Ítems: Per a poder observar la maduresa social partim de 10 ítems diferents que exerceixen d’indicadors de maduresa. Els ítems i els motius triats son els següents: desenvolupament del jo, ús del llenguatge, comunicació amb els altres, percepció i atenció, relació amb els adults, relació amb els iguals, estones de joc i intercanvi, problemes lògics, interrelació amb el context i per acabar adaptació al context. No tots els ítems triats responen directament a ítems que ens permeten valorar la maduresa social de l’infant, n’hi ha alguns que considerem bàsics i rellevants per a valorar la maduresa (com per exemple l’ús de la comunicació o la manera en com l’infant es relaciona) i per això els hem afegit.

Funcionament de l’escala: Per a treballar cada un dels ítems s’han triat unes frases que deurien aparèixer en l’observació que fem de l’infant (en aquest aspecte ens hem inspirat en l’escala Brunet) de manera que la puntuació 4 seria totalment d’acord (s’observa la conducta especificada i la realitza correctament) i la puntuació 1 totalment en desacord (no observem aquesta conducta). El fet de puntuar del 1 al 4 no indica que necessàriament el 4 respongui a una observació positiva i l’1 negativa. Els números no serveixen per a avaluar allò que observem sinó per apuntar en quin grau apareix la conducta en l’infant. També hem afegit un apartat d’observacions i comentaris tal i com trobem a l’escala Home ja que és important poder matisar les observacions o anotar conductes interessants. A l’eina també apareix una primera part de contextualització de l’observació.

Personal que pot passar la graella: la graella està pensada per a observar les conductes externes de l’infant, per tant la podria passar qualsevol persona que es trobi a l’aula, preferiblement la mestra o tutora de referència de l’infant ja que podria discriminar accions que es succeeixen de forma esporàdica de les que son habituals i freqüents en l’infant. De cara a valorar la informació que podem extreure d’ella caldria que es fes conjuntament entre la persona que ha dut a terme l’observació i el psicopedagog del centre.

Observació a educació infantil

Data de l’observació:                                                                           

Persona que observa:

Nom del nen:                                                                                       

Temps que porta escolaritzat:

Edat:                                                                                                   Tipologia d’escola:

	Ítem a observar	1	2	3	4	Comentaris
Desenvolupament del jo	Coneix les parts del seu cos
	Parla d’ell mateix en tercera persona
	Realitza accions de gènere tipificades per la societat que l’envolta
Us del llenguatge	Pronúncia correctament els fonemes de la llengua parlada
	Utilitza frases complexes en el seu discurs
	Es capaç d’explicar de manera ordenada el que ha fet a l’escola
Comunicació amb els altres	Es comunica amb els seus companys de classe
	Es comunica amb l’adult
	Es comunica amb persones desconegudes
Percepció i atenció	Es capaç d’escoltar un conte sencer sense interrupcions
	És capaç de realitzar una tasca sense more’s del seu lloc
	Sap el nom de tots els nens de la seva classe
Relació amb els adults	L’adult és un referent per a ell
	Fa cas del que diu l’adult (independentment de quin adult sigui)
	Els pares son un referent clar
Relació amb els iguals	Té una relació autoritària amb els altres
	Es relaciona passivament amb els altres
	Busca la relació amb els altres (no s’aïlla)
Estones de joc i intercanvi	Sap participar d’una conversa, respectant els torns de paraula
	Participa en grup a les estones de joc
	Utilitza el joc simbòlic
Problemes lògics	Es capaç de trobar diferents solucions a un mateix problema
	Resol amb facilitat problemes comuns
	mostra terrors irracionals
Interrelació amb el context	És independent en les tasques més habituals
	Necessita supervisió constant
	Sap diferenciar clarament el que es pot fer a casa i a l’escola
Adaptació al context	No accepta canvis en les accions quotidianes
	S’adapta a una situació nova
	Es fa responsable de les tasques que se li assignen