Avaluació a EI

Al fer la recerca bibliografica vaig trobar un document pdf de la Universidad de Murcia on s'exposen les técniques més factibles per a l'observació dels més petits.

García Sánchez, Francisco; Mendieta Garía, Pilar; Castellanos Brazalez, Pilar. Evaluación del niño en Atención Temprana [PDF]. Universidad de Murcia,  Facultad de Educación: Dpto. Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación

http://webs.um.es/fags/atenciontemprana/documentos/invest/evalua_nino_at.pdf 

Técnicas psicométricas.

- Escala Brazelton de Valoración del Comportamiento Neonatal (NBAS), de Brazelton y
- Escala para medir el Desarrollo Psicomotor de la Primera Infancia de Brunet‑Lezine.
- Escalas Bayley de Desarrollo Infantil.
- Escala de Aptitudes y Psicomotricidad para Niños de McCarthy.
- Escalas de Inteligencia para Preescolar y Primaria de Weschler (WPPSI).
- Batería de Evaluación de Kauffman para niños.

Otras escalas que se pueden utilizar en estas edades iniciales serían:

- BDI ‑ Inventario de Desarrollo Battelle
- Escala de Uzgiris y Hunt para Evaluar el Desarrollo de la Inteligencia Infantil (de 0 a 30 meses).
- Escala Social de Vineland (a partir de los 2 años).
- Test de Conceptos Básicos de Bohem.
- Test Gestáltico Visomotor de Bender.
- Reversal Test: Percepción Espacial.
- Escala Adaptativa de Wisconsin.

Pruebas específicas para la evaluación motora:

- Ozereski: Motricidad.
- Balance Psicomotor de Picq y Vayer (a partir de 2 años).
- Sistema de Medida de la Función Motriz Gruesa Gross Motor Function Classification System GMFCS (edición de 2002)
- Peabody. Development Motor Scales PDMS‑2. Escalas de Desarrollo motor (2000)
- The School Version of the Assessment of Motor and Process Skills (School AMPS)
- Manual Ability Classification System para niños con parálisis cerebral entre 4‑18 años

Pruebas específicas para el desarrollo del lenguaje:

- Registro Fonológico Inducido de Monfort.
- ITPA. Test Illinois de Aptitudes Psicolingüísticas (de 2 a 10 años).
- Escala de Desarrollo de Reynell.5
- TVIP. Test de Vocabulario en Imágenes de Peabody.
- Prueba de Articulación. ELA‑ALBOR.
- Prueba de Lenguaje Oral. Navarra Plon.

Pruebas específicas en caso de deficiencia visual y ceguera.

- Escala Leonhardt (de 0 a 2 años), para ciegos.
- Escala Reynell‑Zinkin (de 0 a 5 años), para ciegos y baja visión.
- Maxfiel‑Bouccholz (Maduración social) (de 0 a 6 años).
- Hill: Conceptos Posicionales (aproximadamente: 4 años), para ciegos y baja visión.
- Registro de Evaluación de Conductas Visuales (a partir de 0 años), para plurideficiencias.
- Escala Sheridan: Funcionamiento Visual (de 0 a 2 años).
- Frostig: Percepción Visual (de 4 a 7 años).
- Barraga: Eficacia Visual (de 0 a 3 años).
- Chapman y Tobin: Percepción Visual (de 5 a 11 años).

Avaluació de context o avaluació inicial

Durant les fases 1 i 2 del Practicum s’ha dut a terme l’avaluació de context o avaluació inicial. La finalitat d’aquesta avaluació és la recollida de les dades necessàries per a poder diagnosticar quines són les necessitats reals del centre. S’han avaluat els següents ítems:

-    el centre com a potenciador de l’atenció als alumnes: el centre està desvinculat de la EI. No ofereix els suficients recursos a aquesta etapa i crea un sentiment de desvinculació per part dels mestres

-    el ganivet de NEE com a agents de canvi: el ganivet intenta oferir eines i opcions però el temps i els recursos són molt limitats, per tant no es percep el ganivet com una eina de canvi viable.

-      el personal docent com a agents que duen a terme l’actuació amb els infants: cal que el personal docent es replantegi la metodologia de l’aula. En un primer moment aquest era el meu camp d’actuació ( o el que se’m va demanar l’any passat). Sort que al final amb la psicòloga vam acotar la meva actuació a l’atenció de NEE.

L’avaluació de context és molt complexa ja que s’han d’analitzar els indicadors de l’escola:

-    Existència de protocols per a l’atenció a la diversitat: a EI no existeixen protocols específics d’actuació davant les NEE dels alumnes

-   Existència d’un gabinet d’especialistes: el gabinet és el mateix que per a primària. A p3 només es destina 1.30 h setmanals que al estar mal planificades es redueixen a 15 minuts per aula. Aquests 15 minuts són insuficients per a detectar i treballar amb els infants que ho necessiten.

-  Existència d’un espai de diàleg de professionals per a posar en comú problemàtiques, dubtes, formes d’actuar: no existeix aquest espai. Les mestres d’EI són molt reacies al treball de la psicòloga de l’escola i del gabinet de psicopedagogia ja que aquest ha alertat de la falta d’una bona metodologia de treball a EI. Les mestres no es mostren interessades pel gabinet ja que creuen que no els solucionarà res i que l’escola els te apartats de l’estructura de l’organització.

-  Coherència entre la metodologia a seguir i la metodologia existent: tot i que hi ha racons plantejats des d’inici de curs no s’han posat en marxa per falta de temps per a preparar-los. Els alumnes de p3 segueixen fitxes comercialitzades que, al meu parer, treballen massa continguts que no entenen, per la qual cosa el que fan es mimetitzar el que fa prèviament la mestra o els companys. Haurien de treballar més la descoberta de l’entorn, el joc simbòlic, les relacions entre els companys... també cal aprendre a crear un clima relaxat i adequat per als infants:  hi ha molts crits a l’aula.

-        Reglament intern, projecte educatiu del centre i d’altres documents d’identitat del centre: Segons  aquests documents una de les línies d’acció de l’escola es l’atenció a la diversitat de l’alumnat. A la pràctica el gabinet de pastoral disposa de més hores que el gabinet de psicopedagogia.

-        protocols d’atenció a la diversitat de l’escola: no existeixen protocols específics per a EI.