Tot i que a la valoració de les pràctiques no ho he posat voldria fer una petita valoració del blog en sí.
Com ja he comentat anteriorment el fet de que entre la meva tutora (com a representant de l'escola) i els mestres no hi hagués un tracte 100% positiu ha dificultat una mica l'estada a l'escola.
també he de reconèixer que a nivell personal se m'ha ajuntat un canvi de botiga, amb les formacions de l'empresa a les noves incorporacions i quasi no he tingut temps per anar narrant totes les intervencions diàries una a una.
Si a aquest fet li sumem que les sessions no sempre han correspost al 100% amb una fase o una tasca concreta (i que les propies mestres preparaven la tasca a fer el mateix dia) ha estat tot una mica estressant. En un dia he arribat a estar amb les dues aules, a fer feina amb els casos més problemàtics i a passar Batelles o organitzar protocols.. Per tant tampoc sabia ben be com podia organitzar les entrades per a que tinguessin un sentit.
vaig optar per apuntar en una llibreta dia a dia el que feia i el que quedava pendent per a poder-ho narrar a posteriori amb una mica de sentit.
Em sap greu no haver actualitzat el blog diàriament tal i com marcava l'activitat però espero que les entrades que he transcrit us ajudin a tots a entendre i viure el pràcticum tal i com l'he viscut jo,
Moltes gràcies per la vostra atenció i perdoneu les molèsties que les tardies intervencions i actualitzacions os hagin pogut causar
Marina
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valoració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valoració. Mostrar tots els missatges
diumenge, 18 de desembre del 2011
Valoració final
Com a valoració final de les pràctiques puc dir que estic molt satisfeta del treball realitzat i dels reptes aconseguits.
En un primer moment havia de basar el meu practicum en l'adaptació i formació en les noves metodologies a les mestres però es va descartar per un tema intern (les formacions que es van demanar a la Generalitat no van arribar a temps) i per un tema de discrepàncies amb l'equip de EI. Això sumat a que elles per iniciativa pròpia havien proposat un treball per racons va fer canviar el curs de les meves pràctiques.
En un segon moment i un cop ja centrada en el treball en l'àmbit de les NESE va sorgir la idea de crear una plana web que servis d'enllaç entre família i escola (crec que en algun moment del blog apareix narrat). Al principi les dues parts estaven d'acord en dur a terme el projecte i en que jo el redactes com a part de les meves pràctiques. Als dos dies ja hi havien discrepàncies entre les mestres i el gabinet d'atenció a la diversitat, i per tant el projecte es va aturar per complet.
Un cop ha posada de ple en l'anàlisi de les sessions i arrel d'analitzar tota la documentació existent al centre em vaig percatar de la mancança d'un protocol específic d'atenció a la diversitat. Ja que l'any passat vaig redactar el protocol dels PI's per a primària i secundària i ara estava immersa en l'atenció a la diversitat de l'aula vaig demanar si podia fer-me càrrec (sota supervisió) de la redacció del nou protocol.
Per tant no només he estat amb els alumnes, he ajudat a fer les adaptacions pertinents i he fet de reforç i suport a l'aula si no que he pogut redactar la base d'un nou treball al centre, la base d'una atenció individualitzada per als alumnes amb un seguiment específic i pautat.
Tot i que a grans trets ja es feien molts dels passos marcats pel protocol no sempre es feien de la mateixa forma ni quedaven registre del que s'anava treballant amb els alumnes. Per tant considero que tot i ser una part molt petita de la tasca que he fet al centre, és la més important que hi deixo. Al sorgir aquesta possibilitat la vam canviar (d'acord amb la tutora) per la guia inicial d'atenció a les NESE que havia pensat redactar per al cicle d'educació infantil.
Pel que fa a l'estada a l'aula valoro molt positivament el fet d'haver pogut observar als infants en el seu àmbit natural i en totes les tasques del dia a dia. Aquest fet m'ha permès detectar problemes que havien passat desapercebuts (per exemple, un dels nens més "bebes" i més inquiets de l'aula que mai para quiet, resulta que es possible que tingui problemes visuals, ja que constantment es tocava els ulls, els tenia vermells i un d'ells inflats).
També m'he adonat de la importància que té per als alumnes el fet de tenir una persona que coneixen passant les proves o fent el reforç. Passant un dels Batelles es va donar una situació molt curiosa. Un dels nens que sempre parlar i sempre interacciona amb mi durant les proves que li passava la meva tutora es va mostrar callat i no va voler dir res. A l'hora d'esmorzar va venir i em va dir que no havia parlat per què l'altre noia no li agradava!!! Pot semblar insignificant, pero qui ens garanteix que molts dels punts febles que s'han detectat durant el Batelle son fruit de problemes latents o simplement de la vergonya envers una persona que veuen molt pot?
El fet d'interaccionar amb ells i formar part del seu dia a dia facilita molt el treball amb ells perquè confien en tu i son capaços de mostrar-se tal i com son.
Tot i que parlo des de l'experiència adquirida a aquest centre considero de vital importància el fet de tenir un professional de la psicopedagogia a cada cicle per a poder atendre a tots els infants i poder ser particep de la situació i de la realitat que l'envolta.
Tot i els petits imprevistos i els "mals rotllos" que hi ha entre gabinet de psicopedagogia i les mestres d'EI crec que les dues parts demanen a crits un canvi i que per aquest motiu tenen les seves enganxades.
és un equip molt potent i espero i desitjo que siguin capaços de treure el millor que tenen per a transformar-lo en més recursos per a l'aula.
Durant les pràctiques també he detectat una falta molt gran de recursos i de temps!!! només hi ha un professional per atendre a 9 cursos (de p3 a 6è) amb dues aules per curs i 27-29 alumnes per aula, més els alumnes d'una escola d'educació especial del barri que fan integració a l'escola. A part, s'encarrega també de l'assessorament a 3 centres més, forma part d'un grup de recerca i investigació, s'encarrega del projecte comenius i participa activament a la UOC. son massa tasques a fer!!! És impossible que arribi a poder atendre a tots els alumnes!
Com a conclusió en general crec que es necessita més pressió per part de les lleis educatives per a poder fer front i que les escoles s'impliquin encara més en tot el que és l'atenció a la diversitat. en una societat cada cop més canviant i on cada vegada es presenten més problemes a l'aula calen més professionals que ajudin als mestres a garantir que els alumnes adquireixin unes habilitats i uns aprenentatges que els garanteixin poder formar part activa de la societat que els envolta.
En un primer moment havia de basar el meu practicum en l'adaptació i formació en les noves metodologies a les mestres però es va descartar per un tema intern (les formacions que es van demanar a la Generalitat no van arribar a temps) i per un tema de discrepàncies amb l'equip de EI. Això sumat a que elles per iniciativa pròpia havien proposat un treball per racons va fer canviar el curs de les meves pràctiques.
En un segon moment i un cop ja centrada en el treball en l'àmbit de les NESE va sorgir la idea de crear una plana web que servis d'enllaç entre família i escola (crec que en algun moment del blog apareix narrat). Al principi les dues parts estaven d'acord en dur a terme el projecte i en que jo el redactes com a part de les meves pràctiques. Als dos dies ja hi havien discrepàncies entre les mestres i el gabinet d'atenció a la diversitat, i per tant el projecte es va aturar per complet.
Un cop ha posada de ple en l'anàlisi de les sessions i arrel d'analitzar tota la documentació existent al centre em vaig percatar de la mancança d'un protocol específic d'atenció a la diversitat. Ja que l'any passat vaig redactar el protocol dels PI's per a primària i secundària i ara estava immersa en l'atenció a la diversitat de l'aula vaig demanar si podia fer-me càrrec (sota supervisió) de la redacció del nou protocol.
Per tant no només he estat amb els alumnes, he ajudat a fer les adaptacions pertinents i he fet de reforç i suport a l'aula si no que he pogut redactar la base d'un nou treball al centre, la base d'una atenció individualitzada per als alumnes amb un seguiment específic i pautat.
Tot i que a grans trets ja es feien molts dels passos marcats pel protocol no sempre es feien de la mateixa forma ni quedaven registre del que s'anava treballant amb els alumnes. Per tant considero que tot i ser una part molt petita de la tasca que he fet al centre, és la més important que hi deixo. Al sorgir aquesta possibilitat la vam canviar (d'acord amb la tutora) per la guia inicial d'atenció a les NESE que havia pensat redactar per al cicle d'educació infantil.
Pel que fa a l'estada a l'aula valoro molt positivament el fet d'haver pogut observar als infants en el seu àmbit natural i en totes les tasques del dia a dia. Aquest fet m'ha permès detectar problemes que havien passat desapercebuts (per exemple, un dels nens més "bebes" i més inquiets de l'aula que mai para quiet, resulta que es possible que tingui problemes visuals, ja que constantment es tocava els ulls, els tenia vermells i un d'ells inflats).
També m'he adonat de la importància que té per als alumnes el fet de tenir una persona que coneixen passant les proves o fent el reforç. Passant un dels Batelles es va donar una situació molt curiosa. Un dels nens que sempre parlar i sempre interacciona amb mi durant les proves que li passava la meva tutora es va mostrar callat i no va voler dir res. A l'hora d'esmorzar va venir i em va dir que no havia parlat per què l'altre noia no li agradava!!! Pot semblar insignificant, pero qui ens garanteix que molts dels punts febles que s'han detectat durant el Batelle son fruit de problemes latents o simplement de la vergonya envers una persona que veuen molt pot?
El fet d'interaccionar amb ells i formar part del seu dia a dia facilita molt el treball amb ells perquè confien en tu i son capaços de mostrar-se tal i com son.
Tot i que parlo des de l'experiència adquirida a aquest centre considero de vital importància el fet de tenir un professional de la psicopedagogia a cada cicle per a poder atendre a tots els infants i poder ser particep de la situació i de la realitat que l'envolta.
Tot i els petits imprevistos i els "mals rotllos" que hi ha entre gabinet de psicopedagogia i les mestres d'EI crec que les dues parts demanen a crits un canvi i que per aquest motiu tenen les seves enganxades.
és un equip molt potent i espero i desitjo que siguin capaços de treure el millor que tenen per a transformar-lo en més recursos per a l'aula.
Durant les pràctiques també he detectat una falta molt gran de recursos i de temps!!! només hi ha un professional per atendre a 9 cursos (de p3 a 6è) amb dues aules per curs i 27-29 alumnes per aula, més els alumnes d'una escola d'educació especial del barri que fan integració a l'escola. A part, s'encarrega també de l'assessorament a 3 centres més, forma part d'un grup de recerca i investigació, s'encarrega del projecte comenius i participa activament a la UOC. son massa tasques a fer!!! És impossible que arribi a poder atendre a tots els alumnes!
Com a conclusió en general crec que es necessita més pressió per part de les lleis educatives per a poder fer front i que les escoles s'impliquin encara més en tot el que és l'atenció a la diversitat. en una societat cada cop més canviant i on cada vegada es presenten més problemes a l'aula calen més professionals que ajudin als mestres a garantir que els alumnes adquireixin unes habilitats i uns aprenentatges que els garanteixin poder formar part activa de la societat que els envolta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)